Ploren les gavines gotes de vidre
mentre els homes recullen les xarxes.
Els peixos també ploren,
i el mar creix.
La Rosa dels vents s'atura
mentre els vents fan minuts de silenci.
El Sol avui no s'amaga,
s'ho mira amb tristessa,
però calla.
La bogeria ens ronda
i espera que despertem per atrapar-nos.
dimarts, 17 de maig del 2011
dilluns, 16 de maig del 2011
Retorns
Sempre tornes,
com les onades
una i mil vegades,
cada cop amb noves cares,
mascares
darrera de les quals t'amagues
però sempre ets tu
rera totes les pells
em mires
amb mil ulls diferents
i em beses amb un centenar de boques.
Jo et perdo,
sempre,
a cada segón,
a cada respiració,
a cada lletra,
a cada mot.
Rius
i m'abracen i m'ofeguen els teus riures.
Ara ets rossa,
de nou,
i tens les galtes vermelles
i ets dolça quan parles
i quan calles.
La bogeria m'encen
i fa que la sang em brotlli,
em fa viure,
em fa riure.
Vull abraçar-te, un cop més
i acaronar-te
fins que marxis
o fins que ja no siguis tu.
com les onades
una i mil vegades,
cada cop amb noves cares,
mascares
darrera de les quals t'amagues
però sempre ets tu
rera totes les pells
em mires
amb mil ulls diferents
i em beses amb un centenar de boques.
Jo et perdo,
sempre,
a cada segón,
a cada respiració,
a cada lletra,
a cada mot.
Rius
i m'abracen i m'ofeguen els teus riures.
Ara ets rossa,
de nou,
i tens les galtes vermelles
i ets dolça quan parles
i quan calles.
La bogeria m'encen
i fa que la sang em brotlli,
em fa viure,
em fa riure.
Vull abraçar-te, un cop més
i acaronar-te
fins que marxis
o fins que ja no siguis tu.
diumenge, 15 de maig del 2011
Déu
Ploro, volent ser Déu,
volent no existir,
fent parlar al món
i fent callar-me a mi mateix
amb uns dits fets de totxanes
i de morals,
i de creenes.
Són els meus braços cadenes
i reixes els meus ulls.
El meu cervell pensa
i el meu cor bombeja
exercits de martells que destruiràn el meu cos,
la meva presó.
Per fer-me lliure.
Cremo i les meves cadenes volen
endutes pel vent,
tenyint de gris els cels,
fent plorar als núbols
i fent tremolar als vents,
doncs ja no sabràn cap a on girar.
http://relatsencatala.cat/relat/deu/294092
volent no existir,
fent parlar al món
i fent callar-me a mi mateix
amb uns dits fets de totxanes
i de morals,
i de creenes.
Són els meus braços cadenes
i reixes els meus ulls.
El meu cervell pensa
i el meu cor bombeja
exercits de martells que destruiràn el meu cos,
la meva presó.
Per fer-me lliure.
Cremo i les meves cadenes volen
endutes pel vent,
tenyint de gris els cels,
fent plorar als núbols
i fent tremolar als vents,
doncs ja no sabràn cap a on girar.
http://relatsencatala.cat/relat/deu/294092
diumenge, 1 de maig del 2011
dimecres, 20 d’abril del 2011
Entrevista a Sants Magazine
Avui penjo una entrevista que em van realitzar recentment per al programa Sants Magazin de l'Ona de Sants on parlem sobre els diferents projectes que tinc a internet: Memòria de Sants, Histotube i Alliberant Poemes, sobre la història i el barri en general. http://www.santsmagazin.com/2011/04/entrevista-agus-giralt-historiador.html
dilluns, 18 d’abril del 2011
Reportatge sobre els refugis a BTV
Avui us enllaço un video d'un reportatge per a BTV en el que parlo sobre els refugis a Sants, Hostafrancs i la Bordeta.
dilluns, 21 de març del 2011
Les dones sàvies
Dissabte 26 a les 22h i diumenge 27 a les 18h representarem al Poblenou l'obra de Moliere Les dones Sàvies en una versió musical de Nicasi Camps, dirigida per Esther Rodríguez.
 |
| De Bloc personal d'Agus Giralt |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)