L’estiu del 2008, amb la intenció de realitzar una acció poética, va neixer aquest projecte que vaig anomenat Alliberant Poemes.
Tenia un doble objectiu: resaltar l’existencia d’espais absolutament marginats als nostres barris i simultaneament omplir aquests indrets foscos, oblidats i quotidians de poesia, de reflexions i de bellessa.
Ben aviat a aquesta bogeria personal es van sumar alguns companys a penjar i fotografiar cartell. Varem començar a alliberar poemes cordant-los amb brides a fanals, a papereres i a tanques d’obres abandonades, esperant que, si més no generessin una mínima reflexió.
Al principi, per tal de potenciar encara més aquest xoc, no signavem res, de forma que la gent trobés els poemes totalment descontextualitzats. Però com la intenció inicial era generar aquesta crítica i reflexió varem decidir penjar les fotografies resultants a Internet, creant així www.fotolog.com/alliberantpoemes
El projecte llavors va superar les nostres aspiracions inicials, i varem començar a rebre fotografies de gent que o bé alliberava poemes com nosaltres o bé fotografiava poemes que eren als carrers de les ciutats i pobles, sovint a llocs més idilics que no pas marginals.
Això va superar la nostra intenció inicial, però ens va agradar tant que d’altra gent desconeguda per nosaltres participés en aquesta petita bogeria que varem creure que tenia molt de sentit assumir-ho com a propi. Sense ser-ne conscients el projecte se’ns havia fet, d’alguna manera independent.
I això és el que ens agradaria que seguís sent, un espai on compartir idees, imatges i poesies, per aconseguir, entre tots, convertir les ciutats i els pobles en grans llibres oberts a tothom.
Tenia un doble objectiu: resaltar l’existencia d’espais absolutament marginats als nostres barris i simultaneament omplir aquests indrets foscos, oblidats i quotidians de poesia, de reflexions i de bellessa.
Ben aviat a aquesta bogeria personal es van sumar alguns companys a penjar i fotografiar cartell. Varem començar a alliberar poemes cordant-los amb brides a fanals, a papereres i a tanques d’obres abandonades, esperant que, si més no generessin una mínima reflexió.
Al principi, per tal de potenciar encara més aquest xoc, no signavem res, de forma que la gent trobés els poemes totalment descontextualitzats. Però com la intenció inicial era generar aquesta crítica i reflexió varem decidir penjar les fotografies resultants a Internet, creant així www.fotolog.com/alliberantpoemes
El projecte llavors va superar les nostres aspiracions inicials, i varem començar a rebre fotografies de gent que o bé alliberava poemes com nosaltres o bé fotografiava poemes que eren als carrers de les ciutats i pobles, sovint a llocs més idilics que no pas marginals.
Això va superar la nostra intenció inicial, però ens va agradar tant que d’altra gent desconeguda per nosaltres participés en aquesta petita bogeria que varem creure que tenia molt de sentit assumir-ho com a propi. Sense ser-ne conscients el projecte se’ns havia fet, d’alguna manera independent.
I això és el que ens agradaria que seguís sent, un espai on compartir idees, imatges i poesies, per aconseguir, entre tots, convertir les ciutats i els pobles en grans llibres oberts a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada