divendres, 20 de maig del 2011

L'Avar






De Bloc personal d'Agus Giralt


Dimecres 27, a les 10 de la nit i diumenge 29, a les 6 de la tarda representarem l'Avar de Molier al Centre Moral i Cultural de Poblenou, us esperem

No callis

No callis,
mai,
parla.
Vull escoltar la teva veu
cridant, murmurant, rient,
gemegant.
Fent-te fonedissa i cargolat
a la meva orella
com els teus dits als meus cabells.
Vull besar-te tota.
Posar els meus llabis 
al teu clatell
als teus tormells,
sobre la teva pell.
Creixent dins teu
tendrament,
suau,
lentament,
com les ones
i el vent
com els núbols acaronen l'horitzó
reseguint els teus llabis
amb la llengua,
dibuixan-te una i mil vegades,
igual,
perfecte.


http://relatsencatala.cat/relat/no-callis/300886

dijous, 19 de maig del 2011

Somnis

Et somio
a cada segón,
en silenci.
Quan em mires,
quan somrius,
quan ets
tu.
Et somio
al meu costat,
sota meu,
sobre meu,
movent-te amb les onades.
Suau, tendre
com un arpegi.
En silenci,
parlant els teus ulls.
Clavant-se com tangos
sobre la meva pell
i sobre la teva.
Regalant-me la teva veu,
dolça,
tendra,
susurrant melodies,
gemegant
i callant,
besan-te
i esclatant amb tu.
Et somio,
callant, 
parlant,
sent
i somiant.


http://relatsencatala.cat/relat/somnis/300882

dimecres, 18 de maig del 2011

Pirates

Trenca el mar i es talla
i sagna escuma.
Nosaltres som fills del vent
i correm amb la Rosa
sota una bandera negra.
El mar i els homes tremolen
doncs som lliures
i els fa por.
L'aire olora a sang
i a sal.
El món ens escup
com una onada,
però el cavalguem
ballant sobre les aigües
danses de llibertat.


http://relatsencatala.cat/relat/pirates/300878

dimarts, 17 de maig del 2011

Mediterrània

Ploren les gavines gotes de vidre
mentre els homes recullen les xarxes.
Els peixos també ploren,
i el mar creix.
La Rosa dels vents s'atura
mentre els vents fan minuts de silenci.
El Sol avui no s'amaga,
s'ho mira amb tristessa,
però calla.
La bogeria ens ronda
i espera que despertem per atrapar-nos.

dilluns, 16 de maig del 2011

Retorns

Sempre tornes,
com les onades
una i mil vegades,
cada cop amb noves cares,
mascares
darrera de les quals t'amagues
però sempre ets tu
rera totes les pells
em mires
amb mil ulls diferents
i em beses amb un centenar de boques.
Jo et perdo,
sempre,
a cada segón,
a cada respiració,
a cada lletra,
a cada mot.
Rius
i m'abracen i m'ofeguen els teus riures.
Ara ets rossa,
de nou,
i tens les galtes vermelles
i ets dolça quan parles
i quan calles.
La bogeria m'encen
i fa que la sang em brotlli,
em fa viure,
em fa riure.
Vull abraçar-te, un cop més
i acaronar-te
fins que marxis
o fins que ja no siguis tu.

diumenge, 15 de maig del 2011

Déu

Ploro, volent ser Déu,
volent no existir,
fent parlar al món
i fent callar-me a mi mateix
amb uns dits fets de totxanes
i de morals,
i de creenes.
Són els meus braços cadenes
i reixes els meus ulls.
El meu cervell pensa
i el meu cor bombeja
exercits de martells que destruiràn el meu cos,
la meva presó.
Per fer-me lliure.
Cremo i les meves cadenes volen
endutes pel vent,
tenyint de gris els cels,
fent plorar als núbols
i fent tremolar als vents,
doncs ja no sabràn cap a on girar.


http://relatsencatala.cat/relat/deu/294092