Segueixo recuperant relats i poemes que vaig escriure fa molts anys.
"Qui tingues un misto per tal del món poder cremar"
Oriol Tramvia
Es convulsiona dintre meu i m'agita.
Em moc tallant el vent com una navalla.
La seva bandera és el meu sexe
i la bestia la fa onejar.
Vol follar-se ho tot,
sense parar mai.
Corre pels boscos, per la selva
i deixa només cendra
darrera seu.
Destrueix i es llavor
del nou món.
http://relatsencatala.cat/relat/la-bestia/318072
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada