divendres, 20 de maig del 2011

No callis

No callis,
mai,
parla.
Vull escoltar la teva veu
cridant, murmurant, rient,
gemegant.
Fent-te fonedissa i cargolat
a la meva orella
com els teus dits als meus cabells.
Vull besar-te tota.
Posar els meus llabis 
al teu clatell
als teus tormells,
sobre la teva pell.
Creixent dins teu
tendrament,
suau,
lentament,
com les ones
i el vent
com els núbols acaronen l'horitzó
reseguint els teus llabis
amb la llengua,
dibuixan-te una i mil vegades,
igual,
perfecte.


http://relatsencatala.cat/relat/no-callis/300886

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada