Retorns

Sempre tornes,
com les onades
una i mil vegades,
cada cop amb noves cares,
mascares
darrera de les quals t'amagues
però sempre ets tu
rera totes les pells
em mires
amb mil ulls diferents
i em beses amb un centenar de boques.
Jo et perdo,
sempre,
a cada segón,
a cada respiració,
a cada lletra,
a cada mot.
Rius
i m'abracen i m'ofeguen els teus riures.
Ara ets rossa,
de nou,
i tens les galtes vermelles
i ets dolça quan parles
i quan calles.
La bogeria m'encen
i fa que la sang em brotlli,
em fa viure,
em fa riure.
Vull abraçar-te, un cop més
i acaronar-te
fins que marxis
o fins que ja no siguis tu.