dissabte, 25 de febrer del 2012

Noia de vidre

Un poema que vaig escriure pensant en una persona que ho estava passant molt malament i que jo m'estimava molt. Però un poema que mai va arribar a mans d'aquesta persona. Ho sé, sóc molt patètic... Tot va quedar com un secret.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

  1. Red Zeppelin D327 de febrer del 2012, a les 2:18

    Agus, entra en aquest espai... Ja et trobaràs el què hi ha aquí dins... És una pura coincidència.

    http://www.youtube.com/watch?v=QF_nkX3oYJk

    ResponElimina
  2. Agus Giralt27 de febrer del 2012, a les 15:25

    Ei Joan, és una bona cançó :)

    De fet el títol del poema és casual, però és una bon acompanyament ;)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)