dimarts, 28 de febrer del 2012

Rius i riures

Avui un poema dedicat a la persona que comentava ara fa uns dies. M'agrada recordar el moment, però ara el poema no m'acaba de convèncer, però bé, com ja vaig dir deixaré al meu jo de fa uns anys la seva llibertat d'expressar-se, al cap i a la fi el sentiment sí que era bonic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada